Quan era petita jugaba amb les nines  e inventaba  per elles mons de fantasia.Despres agafaba una pluma ( si, vaig  tenir una etapa d´escriure amb pluma en plan chica bohemia) i escribia les histories que había creat per elles  en un full en blanc...no em plantejaba que, ni com  ni perque...sols ho feia...Era un impuls  que no podía contenir
Igual que aquella necessitat imperiosa que m´invadia ben entrada la matinada d´aixecarme del llit i correr cap a la màquina d´escriure que el  meu pare m´habia portat de la seva oficina .Tan era que fossin les 5 del mati i a les 9 tingués un examen...Tenia una historia i jo la volia explicar.A qui? A ningu en particular...Els que escribim de manera vocacional no acostumem a buscar un public...Podriem dir que es un estil de vida.Fruit de l observació del mòn que ens rodeja i de no haber perdut la capacitat d´analisis...
Fa  un  temps algú que evidentment no  em coneixia massa be , ni a mi, ni al ser humà en general, em va criticar aquesta mania meva d´analitzar-ho tot...
Potser avui li respondria el que no li vaig respondre en aquell moment.Es necessari sovint tenir aquesta capacitat d´analisis i a poder ser d´observació...perque el ser humà tendeix a amagar, a disfrassar, a mentir, manipular o targiversar la seva realitat i de retruc la dels que el rodejen. Es necessari saber analitzar el que s´amaga darrera les paraules , darrera un gest o d´una mirada.No quedarse en la superficie. Trobar darrera dels silencis les paraules contingudes, darrera les pors els motius que l´ocasionen, darrera  dels murs infranquejables el resquici  casi invisible que pot crear un pont per la comunicació. Cal saber anar més enllà dels disfrassos, de les mentides  i de les realitats ocultes.I compendre.
Però  si un no tracta d´analitzar amb certa objectivitat( aquí està l´autèntic repte)   no hi ha comprensió.
I la falta de comprensió es la veritable barrera entre nosaltres, els sers humans. La manca de empatía i el exces de prejudicis, de  creures amo de veritats absolutes i amb dret a judicis de valors .
Estem fets de passat, i de experiències...Algunes meravelloses i altres demolidores .Les nostres histories, aquelles en les que hem estat protagonistes son les que ens han fet com son.Amb llums i sombres.
Sovint la gent arriba a la teva vida en un capitul terbol, sense haber llegit els capituls anteriors , els que expliquen el perque de la  teva situació actual.Altres cops, per sort arriben quan alguns malsons han acabat i tu tornes a somriure  .Sigui com sigui , tan si s´arriba en hores baixes o en un punt àlgid de la historia caldria no oblidar que arribem quan el conte  ja había començat i sempre ens mancara informació per poder valorar si aquella persona actua de manera acertada o no.
I per aixo vaig començar a escriure...perque  m agradaba aquella part del conte que la gent no tenia temps o valor d´explicarte .M agradaben les sub histories que amagaben les histories oficials ( les que s´expliquen de cara a la  galería)
I per aixo sempre que puc tracto d´analitzar el mon que em rodeja.Busco aquella historia meravellosa , la que fa m´aixequi a les 5 de la matinada  per escriurela i em fa sentir the bohemian girl que un cop  vaig ser.
Ara tinc una historia ...i  ganes d´explicarla.