La noia Fus.

Avui asseguda  darrera del petit mostrador de Fus , avui sabent ja que Fus te els dies contants , avui sento que no es un final, sino un pas cap a altres projectes.Que posiblement em duran algún dia cap a altres i esperem que aixi fins a la eternitat.
Va haber un moment, que vaig pensar que sense Fus no hi había ja res mes...Quan començaba i em semblaba que ho era tot...I ha estat un tot durant  aquest any i mig...Pero malament aniriem si la vida acabes amb cada etapa que finalitzes.La vida, com va dir algu, es el que pasa mentre tu fas plans.
La vida es l´inesperat, la lluita, l´esforç, les ilusions, caure, aixecarse ..La vida es el que et pasara dema.Es la pregunta que surgeix quan ja creies tenir la resposta.El canvi quan ja creies haber trobat l´estabilitat....
D´estabilitats parlabem fa poc amb un amic, que encara es sorprenia amb quina facilitat la meva familia i jo habiem deixat la ciutat per començar de nou en un petit poblet de carrers empinats i solitaris...i com poc despres habiem deixat el poblet amb vistes al mar per seguir l´aventura , amb nous carrers , nova llar, nous rostres....
I em deia el meu amic( que es d´aquests amics que despres de 25 anys de camins paralels i amistad de la bona, encara es posa les mans al cap i aguanta la respiració quan li dic : eh George, saps que?), em deia que ell no podría viure amb tantes anades i vingudes...
I crec que esta be que hi hagi qui busca la estabilitat i no moures masa i viure sense ensurts , pero que tambe esta be que altres puguem triar quan i com volem canvis en les nostres vides.Per mi les dues opcions son licites i respectables.No sempre el que a un el fa feliç te perque fer feliç a l´altre.

I em deia un altre amic, un altre George , que soc de mena inquieta , que sempre tinc 10000 projectes al cap...potser si que soc aixi(impulsiva, irreflexiva, inconformista, inquieta...)
Pero jo avui sento que res esta acabat i que un altre cop tot esta per començar...i aixo em dona vida...el saber que dema encara no m´haure de preguntar: ja esta, aixo es tot el que la vida m´ha d oferir?
I no se si es que jo crec que la vida encara m´ha d´oferir molt mes o que  m´encaparro em demanarli cada dia noves emocions, noves experiencies, sensacions diferents i sentiments que em sorprenguin..
I avui trobo que  he trobat una mena de cami...un cami que vull seguir.Que aquesta etapa que ara tanco no parla nomes de Fus i si molt de tot el que em mancava i d´algunes coses que em sobraven...
I que ja no em manca tant com em mancaba fa un any i mig .I que aixo deu significar alguna cosa bona...Deu voler dir que d´alguna manera he conseguit canviar tot allo que no m´omplia i substituir-.ho per coses i gent que si em fan feliç , que em fan sentir comode i sense necessitat d´estar a la defensiva o al atac...
O potser que he anat acceptant tot allo bo i tot allo no tan bo de mi, i al fer.ho tambe es mes fácil que els que t´envolten tambe ho acceptin com quelcom natural i sincer, quelcolm que forma part de tu.
Perque sincerament no crec que en esencia hagi canviat res ...tan sols que a través de Fus he apres a mostarme tal i com soc, amb llums i sombres, amb dies bons i dies menys bons...i aprenent a valorarme , a estimarme...Que un s´ha d estimar una miqueta a vegades i donarse permis per sentirse meravellos i insustituible i especial i unic...
I si, Fus arriba al final, pero crec que ha cumplert el seu proposit, que jo pugues trobarme, que jo perdes tantes pors, tants complexes, tants neguits i sortis de la meva closca per fi...
I avui, a Fus, pensó que el dema será millor, que encara no soc prou gran per renunciar a nous somnis ni tan jove com per no poder portarlos a terme...Tinc la edad justa per fer tot el que em vingui de gust fer.Soc una noia Fus...i aixo es mes del que era fa un any i mig.