Avui et voldria escriure.

Avui et voldria escriure alguna cosa...algúna cosa que t´agrades.Que estigues a l´alçada de les expectatives que  tens tu (que no jo) en les  meves dots literaries .
Sempre había pensat que dels dos era jo qui no tocaba de peus a terra.Que era jo la que feia volar coloms.Pero  he descobert que m´has enganyat tota la vida ,fent el posat de amic responsable, amb dos dits de front i una visio masa real del mon...Qui ets tu en realitat?Que has fet amb el meu amic??
Esta clar que m´equivocaba al  creure que erets una persona assenyada.Tu ets un gran sommiador i algu t´ho había de dir.
Sommies somnis  meravellosos que jo mai veure ferse realitat...somnis on la meva ma un dia et dedicara una pagina en blanc...la que jo haure deixat expresament en blanc per poder  escriure que "gracies per  tants anys de donar ales als meus somnis , gracies per estar avui aquí, per haber.hi estat sempre".
Estaria be que els teus somnis per un cop es fessin reals...estaría be que un dia entressis en una petita llibreria i alla , entre la Jane Austen i la  Roser Amills  puguessis reconeixer el meu nom. Perque el meu no seria un llibre que es vengues en centres comercials freds i avorrits.Nomes el tindrien les llibreries petites de barri, nomes les que estiguessin en el casc antic , que es on van a parar els llibres que apenes compren cuatre amics i dels que nomes en surt una edició.
I tu el portaries al senyor de traje marro de pana desfilat i barba espesa  plena de nusos,que t´hauria estat examinant desde darrera de les seves ulleres petitones i rodones .I li mostraries el meu llibre amb un somriure contingut (podem aventurarnos a dir ...d´orgull?) i li diries amb aquesta veu teva tan calida i propera:
-M´el quedo.
Perque com ets aixi, no hauries pensat en la possibilitat de demanarme que et fes arribar un exemplar.
I un dia apareixeries del no res i em diries que les promeses es fan per cumplirles.I jo treuria una ploma(les futures escriptores firmaran  amb ploma, perque jo ho posare de moda altre cop) i cumpliría la promesa que et vaig fer un dia...
Pero la veritat es que  prometem desde la seguretat de que no caldra cumplir.Perque sabem que no es donara la ocasio perque hagis de ser fidel a la teva paraula.
O potser si que un dia tot en el que tu creus i jo  voldria creure es fara realitat.Potser si que un dia ens asseurem  en aquell bar del que no recordo mai el nom, aquell que estaba davant l´Ovella Negra , i mentre li demanem al cambrer un parell de  cervesses tu fullejaras el meu llibre i jo observare el mon que ens rodeja i somriure perque m´haura vingut al cap un nou text.Un que parlara de un noi que es va entossudir en que el mon podía ser millor nomes perque ell ho volia aixi.Un semblant a aquest.