La meva nova vida.

Desde fa 2 anys tinc una nova vida. Conec molta gent que es pasa la vida esperant l´instant adecuat per iniciar aquesta nova vida.I el moment mai arriba.Perque els canvis mai truquen a la porta .Ets tu qui has de sortir a  cercarlos.
I la majoria de gent va postergant la seva la vida per mil i una raons , sense adonarsen que la vida pasa tan veloç que quan t´adones vas en una caixa de roure camí al País de la Son Eterna.
I recordo el dia que hi vaig pensar, recordo la por, els dubtes,la indecissió, les excuses....Recordo haber pensat " I si fracaso, que dirà tothom?"
I aleshores vaig parar de pensar.Em  vaig adonar que intentaba pendre una decissió basada en la opinio de la gent que m´envoltava.Que un cop mes delegaba la responsabilitat de la meva vida en la meva familia, amics i coneguts.
I vaig pensar en la Mireia. La Mireia había marxat amb la seva parella a viure a Australia feia uns mesos. Perque era el seu somni.I había deixat enrera feina, llar, familia i amics.Habia apostat per ella.
I l´aventura li había valgut la pena.A dia d´avui la Mireia segueix sent una koala feliç. Es va arriscar.Va decidir viure.No es va posar excuses.I va engegar les pors a pastar fang.
I m´en vaig anar darrera d´ella.Cap al Maresme Republica Independent.
He perdut en comoditat.Es cert.Ara he de caminar molt., i al Maresme caminar realment vol dir  fer cada dia un munt de pujades empinades a raig de sol. D´aquelles que quan arribes a casa et tires plorant a terra i jures que marxaras d´alla demà mateix.
No hi han taxis. Jo soc una noia de ciutat.On s´ha vist que tornis a les 3 de la matinada de fer una copa i no hi hagi un taxi a la porta del pub? Doncs res de taxis.I  quan portes 10 minuts patejant carrers foscos , solitaris i empinats  per poder arribar a casa teva  , et jures que l´endemà tornes a la ciutat.
També podriem parlar de les perruqueries als pobles de per aquí: preus abusius en general, especialitzades en pentinants dels 70 i reines del " ja sé que eren dos dots reina, pero mira se m´he n´anat la mà..."...I dona gracies si no surts en un meravellos color de tint verd taronjos , quan tu habies recalcat que el volies "ros".
No hi ha punt mig en el que de pobles es tracta:
O acabes en un autentic poble tipic del Far West, de carrers desserts en plena tarda de juliol on no s´hi volen quedar ni les rates o acabes en la versió catalana de Twin Peaks , amb Laura Palmer al caure.
Els personatges.....poca gent normal hi trobes al Maresme Village Club.Una colla de sonats tots plegats. Sonats insufribles, Sonats amargats, Sonats encantadors, Sonats Genials, Sonats Artistes, Sonats que no però que si....I nosaltres, els Piolls Sonats, entre aquell poble i Arenys. Els Piolls , Raça de Sonats Meravellosos que fem d´un simple raig de sol la millor excusa per sortir de les nostres cases i omplir els nostres carrers de vida, de somriure, de música, de balls, d´art. de talent i de ganes, de moltes ganes de viure.
I surts al carrer i  ja sents de lluny..." Tu ets del 73" ..I ja no contestes perque ja t´el coneixes a aquest i somrius feliç seguint el teu cami.I trobes la Cristina que treballa a l´Escola de Musica d´Arenys i que ara fa poc s´ha mudat al Carrer Nou, fent una típica cervessa de Canet abans de seguir passejant el gos.I un xic més avall la Teresa , la mare dels 4 Carbonell que puja a fer una volta pel mercat.Que ja es el segon cop que puja, " perque qui no té cap ha de tenir cames"
I  et creues pasat el Mercat la Nieves, que ara es Mare i Malabarista amb el seu Petit Budà. I a la Nieves sempre li donaries una abraçada , perque es el bon rotllo personificat  i de les tevés "made in home" .
I t´apresses per arribar a temps de poder fer un café al Dau, on en Torrus es ja el Despistat Oficial i la Pilar com una segona mare per tu.Perque enlloc pots escoltar un Blues com s´escolta al Dau, mentre et prens un te gelat i et preguntes com li deu anar a la Olga, que es russa de Canet de tota la vida .
I avui els nens están especialmente feliços, perque s´acaba el curs i corren amb la  motxila a l´espatlla cap a casa per desferse dels llibres i plantarse per fi les xancles i el banyador.Beach Time a Canet.
Va parir!! Com diem per aquí, els de can Pioll....
Una hora i tres quarts per  arribar a casa, perque aquí mai tenen presa...I no tenim taxis tú..
Pero vius.Vius com mai habies recordat  haber viscut.
I de tant en tant cal fer una escapadeta a la  ciutat, per desconectar i treures el mono de les cuatre rodes i el Libre .Pero quan tornes i divises la Rodaleda sents que ja estas a casa.I que no voldries haber de marxar mai d´aqui.
I la Julia diu que es quedara una estona mes a ca la Clara, i la Claudia demana pel Nil i la Sara...i els del grup de pares es comencen a repartir plats per la Nit de Sant Joan...i jo mentres em  miro desde dalt del terrat el meu poble, casa meva. I pensó que esta be aixo de viure la teva propia vida.
I que potser hauria d´escriure alguna cosa al respecte...